Gestió econòmica pública (V). Cas pràctic de gestió pressupostària (enunciat i solució).

A l'hora de realitzar les proves escrites per tal d'accedir a l'administració pública, en qualsevol de les seves modalitats de contractació, per norma general, hi ha dos parts. La primera part correspon a una prova escrita teòrica, la qual consisteix en la resposta d'un qüestionari de preguntes amb, normalment, quatre possibles opcions. Però, cal tenir en compte que la resposta incorrecta descompta un quart de punt. La segona part correspon a una prova escrita pràctica, la qual consisteix en la resolució d'un cas real. Aquesta segona part és la que presento en aquesta entrada.

Quan es preparen aquests tipus de proves, es troben diverses dificultats. Una pot ser trobar el temari que s'inclou a l'annex de la convocatòria. L'altra pot ser trobar exercicis resolts de les proves pràctiques. Per aquest darrer motiu, publico en aquest apartat un cas pràctic real relacionat amb la gestió pressupostària, del temari Tècnic Superior de Gestió, que vaig realitzar en un ens local.





S'han publicat les següents entrades d'aquesta sèrie fins al moment:
I. Curs de gestió del pressupost
II. Curs de comptabilitat per a l'administració local
III. Temari tècnic auxiliar de gestió
IV. Temari tècnic superior de gestió (volums 1 i 2)
V. Cas pràctic de gestió pressupostària (enunciat i solució)
VI. Cas pràctic de comptabilitat pressupostària (enunciat i solució)
VII. Cas pràctic de l'estat de liquidació del pressupost (enunciat i solució)
VIII. Cas pràctic del resultat pressupostari, el balanç i el compte del resultat econòmico patrimonial (enunciat i solució)
IX. Diferències entre el resultat pressupostari i el compte de resultats econòmico patrimonial
X. Cas pràctic dels comptes anuals. L'estat de fluxos d'efectiu (enunciat i solució)

Gestió econòmica pública (IV). Temari tècnic superior de gestió (volums 1 i 2).

A continuació presento el temari que vaig elaborar, segons l'annex d'una convocatòria pública, de l'oferta de Tècnic Superior de Gestió.





S'han publicat les següents entrades d'aquesta sèrie fins al moment:
I. Curs de gestió del pressupost
II. Curs de comptabilitat per a l'administració local
III. Temari tècnic auxiliar de gestió
IV. Temari tècnic superior de gestió (volums 1 i 2)
V. Cas pràctic de gestió pressupostària (enunciat i solució)
VI. Cas pràctic de comptabilitat pressupostària (enunciat i solució)
VII. Cas pràctic de l'estat de liquidació del pressupost (enunciat i solució)
VIII. Cas pràctic del resultat pressupostari, el balanç i el compte del resultat econòmico patrimonial (enunciat i solució)
IX. Diferències entre el resultat pressupostari i el compte de resultats econòmico patrimonial
X. Cas pràctic dels comptes anuals. L'estat de fluxos d'efectiu (enunciat i solució)

Gestió econòmica pública (III). Temari tècnic auxiliar de gestió.

A continuació presento el temari que vaig elaborar, segons l'annex d'una convocatòria pública, de l'oferta de Tècnic Auxiliar de Gestió.



S'han publicat les següents entrades d'aquesta sèrie fins al moment:
I. Curs de gestió del pressupost
II. Curs de comptabilitat per a l'administració local
III. Temari tècnic auxiliar de gestió
IV. Temari tècnic superior de gestió (volums 1 i 2)
V. Cas pràctic de gestió pressupostària (enunciat i solució)
VI. Cas pràctic de comptabilitat pressupostària (enunciat i solució)
VII. Cas pràctic de l'estat de liquidació del pressupost (enunciat i solució)
VIII. Cas pràctic del resultat pressupostari, el balanç i el compte del resultat econòmico patrimonial (enunciat i solució)
IX. Diferències entre el resultat pressupostari i el compte de resultats econòmico patrimonial
X. Cas pràctic dels comptes anuals. L'estat de fluxos d'efectiu (enunciat i solució)

Gestió econòmica pública (II). Curs de comptabilitat per a l'administració local.

A continuació presento el curs de comptabilitat per a l'administració local d'accés lliure i en obert a l'EAPC.



S'han publicat les següents entrades d'aquesta sèrie fins al moment:
I. Curs de gestió del pressupost
II. Curs de comptabilitat per a l'administració local
III. Temari tècnic auxiliar de gestió
IV. Temari tècnic superior de gestió (volums 1 i 2)
V. Cas pràctic de gestió pressupostària (enunciat i solució)
VI. Cas pràctic de comptabilitat pressupostària (enunciat i solució)
VII. Cas pràctic de l'estat de liquidació del pressupost (enunciat i solució)
VIII. Cas pràctic del resultat pressupostari, el balanç i el compte del resultat econòmico patrimonial (enunciat i solució)
IX. Diferències entre el resultat pressupostari i el compte de resultats econòmico patrimonial
X. Cas pràctic dels comptes anuals. L'estat de fluxos d'efectiu (enunciat i solució)

Gestió econòmica pública (I). Curs de gestió del pressupost.

En aquesta entrada comença una sèrie de lliuraments amb el títol Gestió econòmica pública. Tal i com indica el títol, es tracten de documents relacionats amb la gestió econòmica de les administracions públiques.

Crec fermament que els organismes públics haurien de ser totalment transparents i facilitar l'accés lliure i sense restriccions (l'OpenCourseWare) de la informació dels comptes públics (la nostra informació) i de com gestionen els escassos recursos. Per tots aquests motius, Internet esdevé el canal més adequat per tal de divulgar el coneixement en obert. La realització de la feina, que presento a continuació, no hauria estat possible sense els documents que hi ha disponibles en obert a Internet. Així mateix, cal destacar l'excel·lent feina de divulgació que realitza l'Escola d'Administració Pública de Catalunya> (EAPC).

Els treballs que es podran visualitzar en aquesta sèrie estan relacionats amb les tasques que he dut a terme per tal de preparar-me per les proves escrites d'accés a les borses de treball de l'oferta pública d'ocupació. Els temaris que presentaré en aquestes entrades fan referència a les següents àrees de la gestió econòmica de les administracions públiques:

* GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA
* GESTIÓ COMPTABLE
* COMPTES ANUALS
* ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA I SOSTENIBILITAT FINANCERA
* INTERVENCIÓ

A continuació presento el curs de gestió del pressupost d'accés lliure i en obert de l'EAPC.



S'han publicat les següents entrades d'aquesta sèrie fins al moment:
I. Curs de gestió del pressupost
II. Curs de comptabilitat per a l'administració local
III. Temari tècnic auxiliar de gestió
IV. Temari tècnic superior de gestió (volums 1 i 2)
V. Cas pràctic de gestió pressupostària (enunciat i solució)
VI. Cas pràctic de comptabilitat pressupostària (enunciat i solució)
VII. Cas pràctic de l'estat de liquidació del pressupost (enunciat i solució)
VIII. Cas pràctic del resultat pressupostari, el balanç i el compte del resultat econòmico patrimonial (enunciat i solució)
IX. Diferències entre el resultat pressupostari i el compte de resultats econòmico patrimonial
X. Cas pràctic dels comptes anuals. L'estat de fluxos d'efectiu (enunciat i solució)

Curs avançat d'ofimàtica (i III). Referències a cel·les amb MS Excel 2007. El símbol del dòlar.

S'han publicat les següents entrades d'aquesta sèrie fins al moment:
I. Memòria corporativa amb Word i Excel 2007
II. Com fer seccions amb MS Word 2007? Pas a pas
III. Referències a cel·les amb MS Excel 2007. El símbol del dòlar

Curs avançat d'ofimàtica (II). Com fer seccions amb MS Word 2007? Pas a pas.

S'han publicat les següents entrades d'aquesta sèrie fins al moment:
I. Memòria corporativa amb Word i Excel 2007
II. Com fer seccions amb MS Word 2007? Pas a pas
III. Referències a cel·les amb MS Excel 2007. El símbol del dòlar

Curs avançat d'ofimàtica (I). Memòria corporativa amb Word i Excel 2007.

En aquesta entrada comença una sèrie de tres lliuraments amb el títol Curs d'informàtica avançada. Els treballs que es podran visualitzar en aquesta sèrie estan relacionats amb la meva tasca de voluntariat. Conex és una entitat del tercer sector llur aposta és la transmissió de l'experiència i el coneixement. Amb aquesta finalitat, em van demanar impartir un curs d'informàtica avançada per a persones aturades durant 4 mesos. Es realitzaven dues sessions per setmana d'una hora i mitja per sessió. La meva idea va ser dedicar la primera sessió setmanal a Word i la segona a Excel. D'aquesta forma, els gràfics que anéssim realitzant en Excel es podien inserir a la memòria corporativa que estàvem realizant en Word. Aquesta entrada mostra el resultat final.



S'han publicat les següents entrades d'aquesta sèrie fins al moment:
I. Memòria corporativa amb Word i Excel 2007
II. Com fer seccions amb MS Word 2007? Pas a pas
III. Referències a cel·les amb MS Excel 2007. El símbol del dòlar

Olé

“Olé tus huevos, Tsipras!” Con esta expresión, tan de macho ibérico, quiero expresar mi asombro, mi veneración, mi pleno soporte —una mota de polvo en la inmensidad de la materia oscura— a la bravura política del primer ministro de Grecia: Alexis Tsipras.

Desde Enero de 2015, Syriza, el partido que ganó las elecciones parlamentarias griegas, ha llevado a la práctica su programa electoral de la mano de Alexis Tsipras y su ministro de economía, Yanis Varoufakis; experto en “teoría de juegos” y que hoy ha presentado su dimisión con el epitafio: “Llevaré con orgullo el odio de los acreedores”. La ideología política de Syriza era, y es: “primero, rescatar a las personas”.

Desde antes de proclamar su victoria en las elecciones griegas, Syriza ha tenido la oposición de la élite de poder europea. El semanario germano Der Spiegel afirmó que el gobierno de Berlín daba por hecho que Grecia abandonaría el euro si Syriza ganaba las elecciones parlamentarias del 25 de Enero. Por lo tanto, desde que Tsipras ejerce el poder democrático, Grecia ha tenido que enfrentarse a su predestino augurado por los hechiceros alemanes.

No obstante esto, Tsipras no se ha dejado amedrentar por la troika —ahora autoproclamada de forma benévola “las instituciones”: el FMI, el BCE y el Parlamento europeo. Tsipras continuó aplicando su política social en Grecia a pesar de las auditorías "troikistas" para que implantase la política neocon de austeridad. Cualquier historiador económico conoce a la perfección las nefastas consecuencias que ha tenido la implantación de la política del FMI en América Latina.

¿En qué consiste una auditoría "troikista"?

Imagínense que ustedes, como agentes económicos —familias—, hubieran solicitado un préstamo a una entidad financiera para comprarse un inmueble durante la euforia financiera nacional: la burbuja inmobiliaria de España desde 1997 hasta 2008. Imagínense que su caja o banco, en lugar de aceptarles hipotecas del 120% del valor de tasación del inmueble, sin avales, les hubieran contestado:

“Les adjudico el préstamo que solicitan a 25 años pero, he llegado a un acuerdo con el promotor y en lugar de abonarles el préstamo en un solo pago, cada año firmaremos un préstamo por el importe que han de pagar anualmente. Además, la adjudicación de este préstamo anual estará condicionado a que sus familias no realicen vacaciones durante el plazo de vigencia.”

Imagínense que no tienen otra alternativa, que necesitan la vivienda y firman el contrato. ¿Tiene derecho la entidad financiera a auditar su vida privada aunque ustedes firmen este contrato? La respuesta debería ser: NO. Aunque ustedes soliciten un préstamo a una entidad financiera, esta no debería tener derecho a decirles en qué pueden gastar sus ingresos. Esto que debe parecer tan obvio para cualquier familia, no es tan evidente para otro de los agentes económicos: los Estados.

El pasado martes, 30 de Junio de 2015, a Grecia le expiraba el plazo para pagar, si no recuerdo mal —el importe exacto es lo de menos—, 1.600 millones de euros al FMI en concepto de devengo de intereses. Grecia no tenía el dinero para afrontar este pago. Antes de la expiración de este plazo, Tsipras estuvo negociando con Europa para renegociar la deuda, cuyos vencimientos considera irreales en la situación económica actual. Además, Tsipras no está de acuerdo con la política de austeridad impuesta a Grecia y no la está aplicando. Como Tsipras no aceptaba “pasar por el aro”, es decir, no aceptaba las condiciones que le imponían el poder fiscal de Europa y el poder monetario internacional, amenazaron con no renovarle las ayudas. Ante la sorpresa de los socios europeos, la respuesta de Tsipras fue realizar un referéndum. O sea, empoderar (empower) al pueblo griego para que decidiera sobre su propio destino. Y, finalmente, el pasado domingo, 5 de Julio, el mismo día de la declaración de independencia de Venezuela, un día después de la celebración de la declaración de independencia de Estados Unidos, un 60% del pueblo griego que fue a votar, ha dicho NO.

No al rescate griego en las condiciones que ofrece la troika.

“Olé tus ovarios, Grecia!” (la réplica feminista ibérica).

El fin de la austeridad

El día 22 de Enero de 2015 puede quedar registrado en los futuros libros de historia económica como la fecha en la que el Banco Central Europeo (BCE) puso fin a la política de austeridad impuesta a los países de la periferia europea a raíz de la crisis de deuda soberana europea. Mario Draghi, presidente del BCE desde el 1 de Noviembre de 2011, anuncia en rueda de prensa una Quantitative Easing (QE) para Europa. Draghi "imprimirá" 60.000 millones de euros mensuales entre Marzo de 2015 y Septiembre de 2016, lo que equivale a una "inyección" de algo más de un billón de euros.

La QE, o expansión cuantitativa, es uno de los posibles instrumentos utilizados por los bancos centrales para aumentar la oferta de dinero con el objetivo de implantar una política monetaria expansiva. Un banco central lleva a cabo una política monetaria expansiva cuando las medidas que adopta comportan un incremento de la cantidad de dinero y/o una reducción del tipo de interés, con el objetivo de intentar "empujar" la demanda agregada y, con esto, un predictible descenso de la producción ociosa. Se puede "imprimir" o crear dinero legal (la base monetaria), dinero bancario (la oferta monetaria) y dinero bancario a partir de dinero legal (multiplicador monetario). Los 3 posibles instrumentos monetarios disponibles por los bancos centrales son: las facilidades permanentes (los créditos y los depósitos al sector bancario) y las operaciones de mercado abierto (las compras o ventas de títulos de deuda pública en los mercados financieros) que afectan a la base monetaria, y el coeficiente de caja (porcentaje, estipulado por el banco central y de obligado cumplimiento para todos los bancos, de depósitos inmobilizados en forma de reservas) que afecta al multiplicador monetario. La QE suele ser utilizada cuando los tipos de interés de descuento o la tasa de interés interbancaria están a cero. Por lo tanto, la QE europea es una operación de mercado abierto que aumenta la oferta monetaria con el objetivo de reactivar la economía; es decir, que los bancos concedan más créditos, "inyecten" liquidez a la economía, se "empuje" a la demanda agregada y se restablezca la inflación europea en torno al 2%.

Draghi mantendrá la QE europea más allá de Septiembre de 2016 si la inflación no se acerca al objetivo del BCE del 2% a medio plazo. La rápida respuesta del BCE por intentar "empujar" la demanda agregada reside en los preocupantes resultados de los Índices de Precios al Consumo Armonizados (IPCA) anuales de casi todos los países europeos en el año 2014. El 15 de Enero de 2015 se publicaron los siguientes resultados de los IPCA en Europa: Grecia (-2,5%), Bulgaria (-2,0%), España (-1,1%), Chipre (-1,0%), Luxemburgo (-0,9%), Hungría (-0,8%), Polonia (-0,6%), Bélgica (-0,4%), Irlanda (-0,3%), Eslovaquia (-0,2%), Eslovenia (-0,1%), Holanda (-0,1%), Lituania (-0,1%), Croacia (-0,1%), Suiza (-0,1%), Italia (-0,1%), Estonia (+0,1%), Dinamarca (+0,1%), República Checa (+0,1%), Francia (+0,1%), Alemania (+0,1%), Suecia (+0,3%), Letonia (+0,3%), Malta (+0,4%), Reino Unido (+0,5%), Finlandia (+0,6%), Austria (+0,8%) y Rumanía (+1,0%). La media de la zona euro fue de -0,2 puntos porcentuales. Solamente siete días después de la publicación de esta amenaza de epidemia deflacionista, Mario Draghi presenta la QE (del 15 al 22 de Enero).

En mi opinión, la fecha que ha elegido Mario Draghi para anunciar la QE es una evidencia de las tensiones políticas entre el BCE y la troika. Por un lado, se publicó en los medios de comunicación la amenaza de Alemania sobre una inevitable salida de Grecia del euro si el partido político Syriza ganase las próximas elecciones nacionales griegas del 25 de Enero. Por otro lado, el Fondo Monetario Internacional (FMI) y la Comisión Europea (CE) alertaron sobre el auge de populismo en Grecia y amenazaron a Syriza que no pagar, o renegociar, la deuda soberana griega tendría consecuencias!. ¿No es curioso que Draghi haya anunciado la QE tres días antes de las elecciones griegas? Cabe recordar que, a raíz del rescate de Grecia en el año 2010 se inició la crisis de deuda soberana en Europa, implantando Alemania, en representación de toda Europa, una política fiscal restrictiva; es decir, cumplimiento (en España, constitucional) de un déficit presupuestario cero. En mi opinión esta política tiene sentido cuando existe un auge o expansión del ciclo económico para controlar la inflación, pero no cuando existe una crisis o recesión de la economía y las personas necesitan, más que nunca, los estabilizadores automáticos y las ayudas públicas sociales.

En resumen, mientras que el FMI, la CE y Alemania han impuesto una política fiscal restrictiva en Europa; el BCE se ha esforzado, y se esfuerza, por todos los medios de que dispone, en reactivar la economía europea con una política monetaria expansiva. Posiblemente, lo que nadie ha conseguido, convencer a Frau Merkel de una salida keynessiana de la crisis a semejanza del New Deal en la Gran Depresión, lo consiga la amenaza de una espiral deflacionista. Si la QE no se consigue poner fin a la austeridad en tiempos de crisis, quedará el último recurso de que Alemania recapacite e instaure la política fiscal expansiva; es decir, una política keynessiana total (monetaria y fiscal) para salir de la crisis europea.