La presentació de l'estudi de PricewaterhouseCoopers International Limited, Trabajar en 2033, torna a posar sobre la taula, de forma indirecte, un altre cop, el greu problema que pateixen, i patiran, molts espanyols arran de la Gran Recessió: l'atur.
Segons aquest treball, tot i que no hi ha una certesa absoluta respecte de les seves prediccions, Espanya tornaria als nivells de desocupació anteriors a la crisi financera de les hipoteques escombraries nord-americana —subprime— a l'any 2033. Segons l'OCDE, la taxa anual harmonitzada d'atur espanyola era del 8,27% (1.981 milers d'aturats) a l'any 2007 —la crisi de Lehman Brothers es produeix el 15 de setembre d'aquest any—. Segons aquest mateix organisme, Espanya tenia una taxa de desocupació del 26,37% (5.841 milers d'aturats) a l'any 2013. Si es compleixen les prediccions de PwC, llavors això significaria que, si restem les taxes anuals harmonitzades d'atur dels anys 2013 i 2007 i ho dividim per la diferència d'anys entre 2033 i 2013, de mitjana, cada any s'aniria reduint la taxa d'atur espanyola en 0,865 punts percentuals. És a dir, cada any, de mitjana durant els propers 20 anys, s'hauria de produir una creació neta d'ocupació de 193.000 jocs de treball a Espanya.
No obstant, cal matisar el resultat anterior. Els càlculs s'han realitzat suposant ceteris paribus la població activa espanyola de l'any 2013, però aquest supòsit no és cert. Aquest resultat és una simplificació de la realitat perquè no té en compte que cada any es jubilen persones; s'incorporen noves persones al mercat de treball; hi ha «fugida de cervells», emigració i «re-immigració» per factors d'expulsió autòctons o, per factors d'atracció forans; hi ha «captació de talent» forà i immigració per factors d'atracció autòctons o, per factors d'expulsió forans; i/o, les taxes de natalitat i mortalitat d'Espanya.
Tot i que hi ha profetes econòmics que encerten les seves prediccions, com per exemple, George Soros, quan va especular, a l'any 1992, que Anglaterra no formaria part de l'euro; Jordi Catalan, quan va escriure, a l'any 2002, les dificultats que travessaria Espanya en formar part de l'euro i abandonar les habituals i històriques devaluacions de la pesseta per recuperar-se de les crisis econòmiques; els economistes del premi Paul Revere, ordenats de més votacions a menys:
1) Steve Keen
2) Nouriel Roubini
3) Dean Baker
4) Joseph Stiglitz
5) Ann Pettifor
6) Robert Shiller
7) Paul Krugman
8) Michael Hudson
9) Wynne Godley
10) George Soros
11) Kurt Richebächer
12) Jakob Brøchner Madsen
que van pronosticar el col·lapse financer nord-americà; el més habitual és que, o els auguris dels economistes siguin erronis, o que no tinguin suficient ressò mediàtic, o influència en les decisions de política econòmica.
Malgrat totes aquestes restriccions, difícils d'estimar, suposem que es creïn, de mitjana, 193.000 noves ocupacions a Espanya durant els propers 20 anys. És aquesta data factible? Segons les dades de Roser Nicolau i de l'INE, Espanya ha viscut tres períodes de creixement en la seva població ocupada durant el període 1970-2012. De 1970 a 1974 es va passar de 12.501.300 a 13.222.100 ocupats, una mitjana anual de 180.200 nous llocs de treball. De 1984 a 1990 es va passar d'11.040.200 a 13.041.800 ocupats, una mitjana anual de 333.600 noves ocupacions. I, de 1993 a 2007 es va passar de 12.203.300 a 20.717.900 ocupats, una mitjana anual de 608.185 nous ocupats. Per tant, crear 193.000 nous jocs de treball anuals a Espanya fins a l'any 2033 hauria de ser una fita viable, tot i tenint en compte que, les crisis són inherents en una dinàmica capitalista.
Però, la qüestió transcendental que cal plantejar-se és: quina conseqüència tindrà tot aquest temps en les persones que volen treballar i no troben una feina? La resposta hauria de ser òbvia: l'exclusió social.
De mitjana, hi hauran 193.000 persones que romandran 20 anys en situació d'atur, 386.000 persones que estaran 19 anys a l'atur, 579.000 persones que continuaran desocupades 18 anys, 772.000 persones 17 anys desocupades, 965.000 persones 16 anys, i així successivament. Aquestes dades tenen una lectura social molt inquietant:
Segons aquest treball, tot i que no hi ha una certesa absoluta respecte de les seves prediccions, Espanya tornaria als nivells de desocupació anteriors a la crisi financera de les hipoteques escombraries nord-americana —subprime— a l'any 2033. Segons l'OCDE, la taxa anual harmonitzada d'atur espanyola era del 8,27% (1.981 milers d'aturats) a l'any 2007 —la crisi de Lehman Brothers es produeix el 15 de setembre d'aquest any—. Segons aquest mateix organisme, Espanya tenia una taxa de desocupació del 26,37% (5.841 milers d'aturats) a l'any 2013. Si es compleixen les prediccions de PwC, llavors això significaria que, si restem les taxes anuals harmonitzades d'atur dels anys 2013 i 2007 i ho dividim per la diferència d'anys entre 2033 i 2013, de mitjana, cada any s'aniria reduint la taxa d'atur espanyola en 0,865 punts percentuals. És a dir, cada any, de mitjana durant els propers 20 anys, s'hauria de produir una creació neta d'ocupació de 193.000 jocs de treball a Espanya.
No obstant, cal matisar el resultat anterior. Els càlculs s'han realitzat suposant ceteris paribus la població activa espanyola de l'any 2013, però aquest supòsit no és cert. Aquest resultat és una simplificació de la realitat perquè no té en compte que cada any es jubilen persones; s'incorporen noves persones al mercat de treball; hi ha «fugida de cervells», emigració i «re-immigració» per factors d'expulsió autòctons o, per factors d'atracció forans; hi ha «captació de talent» forà i immigració per factors d'atracció autòctons o, per factors d'expulsió forans; i/o, les taxes de natalitat i mortalitat d'Espanya.
Tot i que hi ha profetes econòmics que encerten les seves prediccions, com per exemple, George Soros, quan va especular, a l'any 1992, que Anglaterra no formaria part de l'euro; Jordi Catalan, quan va escriure, a l'any 2002, les dificultats que travessaria Espanya en formar part de l'euro i abandonar les habituals i històriques devaluacions de la pesseta per recuperar-se de les crisis econòmiques; els economistes del premi Paul Revere, ordenats de més votacions a menys:
1) Steve Keen
2) Nouriel Roubini
3) Dean Baker
4) Joseph Stiglitz
5) Ann Pettifor
6) Robert Shiller
7) Paul Krugman
8) Michael Hudson
9) Wynne Godley
10) George Soros
11) Kurt Richebächer
12) Jakob Brøchner Madsen
que van pronosticar el col·lapse financer nord-americà; el més habitual és que, o els auguris dels economistes siguin erronis, o que no tinguin suficient ressò mediàtic, o influència en les decisions de política econòmica.
Malgrat totes aquestes restriccions, difícils d'estimar, suposem que es creïn, de mitjana, 193.000 noves ocupacions a Espanya durant els propers 20 anys. És aquesta data factible? Segons les dades de Roser Nicolau i de l'INE, Espanya ha viscut tres períodes de creixement en la seva població ocupada durant el període 1970-2012. De 1970 a 1974 es va passar de 12.501.300 a 13.222.100 ocupats, una mitjana anual de 180.200 nous llocs de treball. De 1984 a 1990 es va passar d'11.040.200 a 13.041.800 ocupats, una mitjana anual de 333.600 noves ocupacions. I, de 1993 a 2007 es va passar de 12.203.300 a 20.717.900 ocupats, una mitjana anual de 608.185 nous ocupats. Per tant, crear 193.000 nous jocs de treball anuals a Espanya fins a l'any 2033 hauria de ser una fita viable, tot i tenint en compte que, les crisis són inherents en una dinàmica capitalista.
Però, la qüestió transcendental que cal plantejar-se és: quina conseqüència tindrà tot aquest temps en les persones que volen treballar i no troben una feina? La resposta hauria de ser òbvia: l'exclusió social.
De mitjana, hi hauran 193.000 persones que romandran 20 anys en situació d'atur, 386.000 persones que estaran 19 anys a l'atur, 579.000 persones que continuaran desocupades 18 anys, 772.000 persones 17 anys desocupades, 965.000 persones 16 anys, i així successivament. Aquestes dades tenen una lectura social molt inquietant:
Una persona que, a data d'avui, tingui 52 anys,
estigui aturada, porti 34 anys treballant
i pertanyi a la mitjana dels que no troben
una feina en els propers 15 anys,
en cas que a l'any 2033 encara existeixin les pensions,
quina prestació de jubilació percebrà quan hagi assolit els 67 anys
i porti els darrers 15 anys sense cotitzar a la Seguretat Social?
estigui aturada, porti 34 anys treballant
i pertanyi a la mitjana dels que no troben
una feina en els propers 15 anys,
en cas que a l'any 2033 encara existeixin les pensions,
quina prestació de jubilació percebrà quan hagi assolit els 67 anys
i porti els darrers 15 anys sense cotitzar a la Seguretat Social?