Un imant és un cos o dispositiu que té la capacitat de generar un camp magnètic invisible dipolar. Els pols de diferents signes s'atrauen i els pols del mateix signe es repel·leixen. Aquest fenomen també es detecta a les migracions, que poden ser per factors d'atracció i/o d'expulsió. Els emigrants poden ser expulsats del seu país per raons polítiques, econòmiques, socials o culturals; tanmateix pot succeir amb l'atracció dels immigrants pel país d'acollida: el somni de fer fortuna o l'esperança d'una vida millor.
Aquests fenòmens no són nous, però la nostra memòria històrica és molt dèbil i, sovint, ens oblidem que hem estat un país emigrant. La major migració ibèrica de la història es va produir des dels inicis del segle XIX fins a la meitat del segle XX, quan sis milions d'espanyols i portuguesos van migrar cap al Nou Món (Otero i Alonso, 2004), ja fos per factors d'expulsió com, per exemple, la crisi de la fil·loxera, o per factors d'atracció com, per exemple, la riquesa dels indians. També, sovint, ens oblidem que hem estat un país immigrant. Gràcies a l'arribada de talents anglesos a la segona meitat del segle XVIII, entre d'altres factors, que coneixien noves tècniques tèxtils (Nieto-Galán, 2001 i Thomson, 2011: 326-327), Catalunya va esdevenir, primer, en una potència europea en la fabricació d'indianes i, després, en «la fàbrica d'Espanya».
Per desgràcia, encara hi ha cervells de primera i de segona categoria. Avui dia, els Estats més desenvolupats del món han aixecat murs per evitar l'arribada d'immigrants pobres als seus països. Els mitjans de comunicació ens mostren imatges esfereïdores d'immigració il·legal amb pasteres «carregades» d'homes, dones i, fins i tot, nadons que busquen una vida millor «cap a la terra promesa». Aquestes dificultats no les pateixen els immigrants rics o de «coll blanc». Els nostres JASP —tot i que joves, sobradament preparats— són expulsats del nostre país i atrets per altres països que els ofereixen grans facilitats per a migrar. Per què?
Perquè som el que som. Creiem que érem un país desenvolupat, però érem el cinquè país amb la taxa d'atur harmonitzada més elevada del món a l'any 2012, darrera de països subdesenvolupats com Macedònia, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina, i Sud-Àfrica (Ilostat, 2012). Espanya tenia, darrera de Grècia, la segona taxa d'atur juvenil —menors de 25 anys— més alta d'Europa: un 52% a l'any 2012 (Rocha, 2013). L'abandonament escolar dels joves espanyols era del 28,8% a l'any 2012, quasi el doble de la mitjana europea que era del 14,5% (Europa Press, 2013). El 39% de les cotitzacions borsàries de les majors empreses espanyoles a l'Ibex-35, en finalitzar l'any 2013, corresponia a entitats financeres. D'una mostra de cent setanta-cinc països, Espanya ocupava el lloc quaranta-quatre en la facilitat per a fer negocis a l'any 2012 (World Bank, 2012). El Parlament Europeu exhibí un mapa amb les singularitats de cadascun dels seus membres, Espanya es caracteritzà per un totxo.
Malgrat l'evidència de nombrosos i importants factors d'expulsió, també existeixen factors d'atracció. Espanya es va situar en la novena posició mundial en el nombre de doctorats en ciència i enginyeria, la desena posició mundial en la publicació d'articles a les principals revistes científiques del món i en despesa de R+D com a percentatge del PIB, però ocupà la vint-i-tresena posició en el nombre de patents enregistrades. Espanya ha ocupat, i ocupa, el lideratge mundial en la creativitat culinària. Però, sens dubte, el major valor afegit d'Espanya és el clima mediterrani. Espanya és, per a molts estrangers, sol, braus, flamenc, sangria i paella. Malgrat aquest estereotip pejoratiu, als cervells estrangers de primera categoria els fascina el nostre clima i el nostre estil de vida.
En definitiva, els cervells autòctons són expulsats perquè som el que som, però, també, els cervells estrangers se senten atrets pel nostre país perquè som el que som. D'una banda, som totxos i, d'altra banda, som un estil de vida. Els totxos repel·leixen els nostres cervells de primera categoria perquè són del mateix signe i, el clima i el nostre estil de vida atrau els cervells estrangers de primera categoria perquè són de diferent signe. El nostre país està polaritzat. Som un imant.
BibliografiaAquests fenòmens no són nous, però la nostra memòria històrica és molt dèbil i, sovint, ens oblidem que hem estat un país emigrant. La major migració ibèrica de la història es va produir des dels inicis del segle XIX fins a la meitat del segle XX, quan sis milions d'espanyols i portuguesos van migrar cap al Nou Món (Otero i Alonso, 2004), ja fos per factors d'expulsió com, per exemple, la crisi de la fil·loxera, o per factors d'atracció com, per exemple, la riquesa dels indians. També, sovint, ens oblidem que hem estat un país immigrant. Gràcies a l'arribada de talents anglesos a la segona meitat del segle XVIII, entre d'altres factors, que coneixien noves tècniques tèxtils (Nieto-Galán, 2001 i Thomson, 2011: 326-327), Catalunya va esdevenir, primer, en una potència europea en la fabricació d'indianes i, després, en «la fàbrica d'Espanya».
Per desgràcia, encara hi ha cervells de primera i de segona categoria. Avui dia, els Estats més desenvolupats del món han aixecat murs per evitar l'arribada d'immigrants pobres als seus països. Els mitjans de comunicació ens mostren imatges esfereïdores d'immigració il·legal amb pasteres «carregades» d'homes, dones i, fins i tot, nadons que busquen una vida millor «cap a la terra promesa». Aquestes dificultats no les pateixen els immigrants rics o de «coll blanc». Els nostres JASP —tot i que joves, sobradament preparats— són expulsats del nostre país i atrets per altres països que els ofereixen grans facilitats per a migrar. Per què?
Perquè som el que som. Creiem que érem un país desenvolupat, però érem el cinquè país amb la taxa d'atur harmonitzada més elevada del món a l'any 2012, darrera de països subdesenvolupats com Macedònia, Kosovo, Bòsnia i Hercegovina, i Sud-Àfrica (Ilostat, 2012). Espanya tenia, darrera de Grècia, la segona taxa d'atur juvenil —menors de 25 anys— més alta d'Europa: un 52% a l'any 2012 (Rocha, 2013). L'abandonament escolar dels joves espanyols era del 28,8% a l'any 2012, quasi el doble de la mitjana europea que era del 14,5% (Europa Press, 2013). El 39% de les cotitzacions borsàries de les majors empreses espanyoles a l'Ibex-35, en finalitzar l'any 2013, corresponia a entitats financeres. D'una mostra de cent setanta-cinc països, Espanya ocupava el lloc quaranta-quatre en la facilitat per a fer negocis a l'any 2012 (World Bank, 2012). El Parlament Europeu exhibí un mapa amb les singularitats de cadascun dels seus membres, Espanya es caracteritzà per un totxo.
Malgrat l'evidència de nombrosos i importants factors d'expulsió, també existeixen factors d'atracció. Espanya es va situar en la novena posició mundial en el nombre de doctorats en ciència i enginyeria, la desena posició mundial en la publicació d'articles a les principals revistes científiques del món i en despesa de R+D com a percentatge del PIB, però ocupà la vint-i-tresena posició en el nombre de patents enregistrades. Espanya ha ocupat, i ocupa, el lideratge mundial en la creativitat culinària. Però, sens dubte, el major valor afegit d'Espanya és el clima mediterrani. Espanya és, per a molts estrangers, sol, braus, flamenc, sangria i paella. Malgrat aquest estereotip pejoratiu, als cervells estrangers de primera categoria els fascina el nostre clima i el nostre estil de vida.
En definitiva, els cervells autòctons són expulsats perquè som el que som, però, també, els cervells estrangers se senten atrets pel nostre país perquè som el que som. D'una banda, som totxos i, d'altra banda, som un estil de vida. Els totxos repel·leixen els nostres cervells de primera categoria perquè són del mateix signe i, el clima i el nostre estil de vida atrau els cervells estrangers de primera categoria perquè són de diferent signe. El nostre país està polaritzat. Som un imant.
* Europa Press (2013). El abandono escolar de los jóvenes en España dobla la media europea [accés en línia]. Diari El Mundo (Educación). http://www.elmundo.es/elmundo/2013/05/14/espana/1368529700.html. [Consultat el 7 de novembre de 2014].
* Ilostat (2012). Unemployment harmonized rate by countries [accés en línia]. International Labour Organization. http://www.ilo.org/ilostat/faces/home/statisticaldata. [Consultat el 3 de maig de 2014].
* Nieto-Galán, Agustí (2001). La seducción de la máquina. Santponç, Monturiol y Isaac Peral. Vapores, submarinos e inventores. Madrid: Nivola libros y ediciones, SL (Novatores).
* Otero, Luis i Alonso, Abraham (2004). Grandes migraciones de la historia. Hacia la tierra prometida [accés en línia]. Muy Interesante, 2 d'abril de 2004. http://www.muyinteresante.es/historia/articulo/grandes-migraciones-de-la-historia-hacia-la-tierra-prometida. [Consultat el 8 de novembre de 2014].
* Rocha, Fernando (2013). El desempleo juvenil en España. Situaciones y recomendaciones políticas [accés en línia]. Fundación 1º de Mayo, 50 (Informes). http://www.1mayo.ccoo.es/nova/files/1018/Informe50.pdf. [Consultat el 8 de novembre de 2014].
* Thomson, James K. J. (2011). “Consideracions sobre la indústria cotonera i la seva evolució a Barcelona, 1730-1840”. A: Sánchez, Àlex (coord.). La indústria de les indianes a Barcelona, 1730-1850. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Seminari d'Història de Barcelona (Barcelona Quaderns d'Història, 17, desembre de 2011).
* World Bank (2012). Doing Business [accés en línia]. http://doingbusiness.org. [Consultat el 18 de maig de 2014].
